Innovació

Segons Alfons Cornella la innovació consisteix a generar idees que siguin convertibles en un producte, servei o procés que suposi un valor per als clients o la societat. El grau d’èxit d’una innovació és sempre incert però quan les innovacions tenen èxit són clau per a la competitivitat de les organitzacions.Les innovacions també tenen un impacte positiu en el desenvolupament econòmic regional i nacional. Hi han quatre tipus d’innovacions: producte, procés, de servei i organitzatives. Les dues primeres són de caràcter tecnològic mentre que les últimes dues són de caràcter no tecnològic.

Innovació

“Una innovació és la implementació del següent:

• Un producte (bé o servei) nou o significativament millorat
• Un procés nou o significativament millorat
• Un nou mètode de màrqueting
• Un nou mètode organitzatiu (tant en pràctiques de gestió, organització del treball
  com relacions externes)”.

Finalment, he revisat de manera sintètica els diferents enfocaments o teories d’innovació; la visió neoclàssica, l’enfocament de la innovació com a destrucció creativa proposat per Schumpeter i els enfocaments evolucionistes o neoschumpeterians.

Les tipologies d’innovacions en una societat en xarxa

La consultora Doblin proposa deu tipus d’innovació

La Consultoria Doblin proposa una classificació en deu categories, fruit de la seva experiència en assessorar empreses, que connecta bé amb aquesta reflexió. Doblin agrupa aquestes categories en tres grups: configuració, oferta i experiència. Des d’aquest enfocament, les empreses que són capaces de combinar diferents tipus d’innovació del model seran més competitives. Dins de la configuració hi ha quatre eixos d’actuació possibles: model orientat a beneficis, xarxa, estructura i procés. En innovacions de la tipologia oferta ens referim a prestacions associades a les característiques del producte i del sistema de producte. Finalment, dins de la categoria d’innovacions asso- ciades a l’experiència trobem: servei, canal, marca i implicació del client.

Estrategia i Innovació

L’l’estratègia d’innovació és una estratègia de nivell funcional que té com a objectiu permetre que l’empresa desenvolupi satisfactòriament l’estratègia genèrica competitiva. La creació de l’estratègia pot seguir un enfocament racionalista o un enfocament incrementalista. El primer assumeix que l’estratègia és un pla detallat que s’estableix a priori i que l’empresa ha de seguir amb minuciositat. L’enfocament incrementalista, contràriament, argumenta que l’estratègia s’ha de construir pas a pas, ja que
així l’empresa tindrà més flexibilitat i podrà innovar més fàcilment.

El grau de les capacitats tecnològiques que posseeixin les empreses permetrà que aquestes desenvolupin un avantatge competitiu sobre els rivals. La capacitat tecnològica es defineix com l’habilitat de l’empresa per a combinar els recursos disponibles per a desenvolupar nous productes i/o processos. Entre les capacitats tecnològiques mes importants hi ha obtenir informació sobre l’estat de la qüestió pel que fa a les tecnologies, generar processos avançats, crear nous productes de base tecnològica i assimilar tecnologia.

Des de l’enfocament jeràrquic, les organitzacions poden optar per l’estratègia tecnològica de lideratge, seguidor o de baixa intensitat tecnològica. En aquest cas l’estratègia tecnològica està supeditada a l’estratègia genèrica. Des d’un enfocament basat en els recursos, l’estratègia competitiva de l’empresa està supeditada a l’estratègia tecnològica, és a dir, les capacitats tecnològiques de
l’empresa són la font d’inspiració de l’estratègia competitiva.

Els mètodes disponibles es poden classificar dins de les categories d’anàlisi interna, avaluació externa, anàlisi de tendències, mètodes d’intel·ligència, mètodes estadístics i mètodes d’escenaris. Perquè un mètode sigui adequat ha de
considerar els aspectes de temps, espai i tecnologia que apliquin en cada cas.

Mètodes de predicció

• L’anàlisi interna: la generació estructurada d’idees i les tècniques de creativitat com la pluja d’idees (brainstorming) busquen resoldre problemes específics o identificar nous productes i processos. La generació estructurada d’idees no produeix una predicció en si mateixa, però pot ser el punt de partida per a fer un altre tipus de prediccions.
• L’anàlisi externa: inclou la predicció i la comprensió dels desenvolupaments tecnològics mitjançant un mètode rigorós de consulta a experts relacionats amb el tema. Moltes empreses recorren a experts per conèixer les futures necessitats del client en lloc de preguntar-ho al client mateix ja que sovint aquest és incapaç d’articular les seves futures necessitats a causa de la complexitat dels productes i/o processos. L’eina comunament usada és el mètode Delphi. El mètode Delphi és de gran utilitat quan hi ha un alt grau d’incertesa o per a horitzons d’anàlisi de llarg termini. Aquest mètode s’utilitza quan es requereix un consens d’experts sobre qüestions com ara la probabilitat i la identificació de futurs canvis tecnològics, el temps necessari per a assolir-los, les necessitats
  futures dels clients i els factors crucials que determinaran la seva posada en marxa.

Anàlisis de tendències:

El mètode d’anàlisi de tendències suposa una predicció mitjançant l’anàlisi i la projecció de dades històriques. La tecnologia generalment té un cicle de vida format per diferents etapes: introducció, creixement, maduresa i declivi. L’eina més utilitzada en l’anàlisi de tendències és la corba de creixement que es basa en una estimació del cicle de vida de la tecnologia. El mètode de predicció de la corba de creixement és útil per s preveure els límits màxims de cadascuna de les etapes i així poder estimar el temps que tardarà una tecnologia a tornar-se obsoleta.

Vigilància i mètodes d’intel·ligència

La vigilància tecnològica és un concepte diferent però àmpliament relacionat amb els mètodes anteriorment seleccionats ja que, encara que pot perseguir una finalitat diferent o complementària, pot utilitzar algunes de les tècniques esmentades. El terme vigilància tecnològica fa referència a una forma organitzada, selectiva i permanent de captar informació de l’exterior sobre tecnologia, analitzar-la i convertir-la en coneixement per a prendre decisions amb menys risc i poder anticipar-se als canvis. La vigilància tecnològica és més que una activitat de recerca d’informació, és una actitud de l’organització per a saber i entendre què passa en el seu entorn i per a detectar oportunitats i ame- naces que es puguin presentar abans que els competidors.

Mètodes estadístics

Els dos mètodes estadístics més usats són l’anàlisi de correlació i l’anàlisi bibliomètrica. El primer prediu patrons de desenvolupament d’una tecnologia quan aquests són similars a una tecnologia ja existent. Evidentment, per a poder fer aquesta anàlisi és necessari tenir disponibles les dades dels patrons de les tecnologies existents.

Els estudis bibliomètrics, o d’anàlisis de continguts, són eines que tradicionalment utilitzen els experts en tecnologia per a mesurar la productivitat científica i les xarxes tecnològiques. Una de les formes més usades per a analitzar contingut és el recompte i anàlisi de paraules clau en les diferents fonts d’informació objecte d’estudi.

Mètode d’escenaris

Els escenaris es basen en l’elaboració de descripcions internament consistents de possibles alternatives futures i es fonamenten en diferents supòsits i interpretacions dels factors que determinen el canvi. Les fonts d’informació per a realitzar l’escenari solen ser l’explotació de dades quantitatives i supòsits qualitatius sobre aspectes socials, tecnològics, econòmics, mediambientals i polítics. El desenvolupament d’escenaris no és, per se, una predicció ja que as- sumeix que el futur és incert i que el ventall de possibilitats de canvis va des dels més convencionals fins als revolucionaris. El mètode és particularment bo en la incorporació d’esdeveniments potencialment crítics que poden generar diferents direccions o ramificacions respecte de l’objectiu desitjat.

Selecció del mètode adequat

Hi ha una gran varietat de mètodes per a fer prediccions, o prospectives, tecnològiques però la seva eficàcia depèn en gran manera de seleccionar i aplicar adequadament el mètode. Per a una aplicació correcta es requereix que la tècnica sigui adequada en el següent:

• Temps
• Espai
• Tecnologia

No hi ha resposta òptima sobre quina tècnica ha d’utilitzar-se en cada cas, però Levary i Dongchu (1995) consideren tres factors bàsics que determinen l’adequació de cadascuna de les tècniques:
a) Grau de disponibilitat de dades.
b) Grau de validesa de les dades.
c) Similitud entre la nova tecnologia proposada (o objecte d’anàlisi) i la tecnologia existent.

Vídeos

Inspiring Innovation video

Mr. Innovation et porta en menys de 3 minuts en un viatge per descobrir els seus inicis, els seus principals èxits en matèria de salut i altres camps, i els principals reptes per davant. Com ha aconseguit avenços innovació en la salut mundial? Pot la innovació guanyar la lluita contra les malalties que amenacen la vida? Veure i descobrir

Enllaçcos

• Alfons Cornella: alfonscornella.com
• 10 tipus d’innovació segons Doblin