El lledoner (Celtis australis) és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. La seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny.
És un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar de 20 a 25 m d’alçada. De tronc recte i escorça grisa i llisa, semblant a la del ficus o el faig, sense estries o esquerdes marcades; posseeix una copa rodona i ampla. Les seves fulles, de 5 a 15 cm de llarg, són alternes, peciolades i de forma ovolanceolades i delicadament serrades, amb dents de punta més clara; el feix és de color verd fosc alguna cosa martinenc i el revés, de color més clar amb pilositat en els nervis. Tenen estípules caduques. Les flors pentàmeres són inconspicuas, ja que no tenen pètals i únicament estan formades per 5 sèpals caducs (flor monoclamídea); són de color groc verdós. El fruit, anomenat lledó, lledó o llautó, entre d’altres, és comestible i de sabor agradable semblant al dàtil; és una drupa carnosa del voltant d’un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groc per dins en la seva maduresa, amb un os de la mida d’un gra de pebre. Creix solitari sobre llargs peduncles en les aixelles de les fulles.
Floreix entre març i abril, i els seus fruits maduren a finals d’estiu i a la tardor.
Referències
https://ca.wikipedia.org/wiki/Lledoner
minobas.cat 