Calçotada 2023

La calçotada és una festa típica de Catalunya, Espanya, que es celebra durant l’hivern, normalment entre gener i març. La calçotada es cuina amb els calçots a la brasa i s’acompanyen amb salsa romesco, carn a la brasa, pa torrat i vi negre.

Els calçots són una varietat de ceba dolça que es cultiva especialment per a aquesta celebració. Els calçots es planten a la tardor i es recullen a la primavera, i es couen a la brasa fins que la part exterior queda completament carbonitzada i la part interior és tendra i sucosa. Per menjar-los, s’ha de pelar la part carbonitzada i dipositar la part tendra en una safata, on s’acompanyen amb salsa romesco.

Torrades

Carn

La salsa romesco és una salsa típica catalana que es fa amb ametlles, pa, tomàquet, oli d’oliva, vinagre, all i pebre vermell. És una salsa espessa i saborosa que s’utilitza per acompanyar molts plats, però que és especialment popular en les calçotades.

Calçots

La calçotada és una celebració social i familiar molt popular a Catalunya, i molts restaurants i masies ofereixen menús especials de calçotada durant la temporada d’hivern. És una experiència gastronòmica única i divertida que no et pots perdre durant l’hivern!

Referencies

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7otada

Olivera arbequina

L’Olivera arbequina és una varietat d’olivera originària de Palestina, i segons diu la llegenda el duc de Medinaceli, que vivia al castell-palau d’Arbeca, la va portar de Palestina al segle XVII al municipi d’Arbeca a la comarca de les Garrigues que li va donar el nom. Aquesta varietat és considerada com una de les millors del món, tant per la producció i regularitat com per la qualitat de l’oli. Es conrea principalment al Camp de Tarragona, l’Urgell i les Garrigues.

És àmpliament cultivada per a la producció d’oli d’oliva extra verge de alta qualitat. Els fruits d’aquest arbre són petits, de forma allargada i de color verd-groc a maduresa. Els arbres Arbequina són sovint cultivats per la seva resistència a les malalties i la seva capacitat de produir collites abundants.

Aquesta varietat d’olivera és coneguda per produir un oli d’oliva amb un gust lleuger i afruitat amb notes d’ametlla i fruites seques. L’oli d’Arbequina té un contingut moderat de greixos insaturats i és riquíssim en antioxidants, cosa que el fa ideal per a la cuina i per al consum en cru.

L’olivera Arbequina és una opció popular per a la producció d’oli d’oliva a tot el món, ja que és fàcil de cultivar i proporciona collites fiables any rere any. A més, aquesta varietat és coneguda per ser resistent a les malalties i als canvis climàtics, cosa que en fa una elecció segura per a productors d’oli d’oliva.

En resum, l’olivera Arbequina és una varietat valorada per la seva capacitat de produir un oli d’oliva d’alta qualitat, fàcil de cultivar i resistent a les malalties. Aquest oli d’oliva és un ingredient versàtil i saludable que afegeix sabor i nutrició a moltes cuines del món.

Referències

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arbequina

https://www.arbequina.coop/ca/el-nostre-oli/oliva-arbequina/

https://www.olioli.es/producto/lata-aceite-oliva-monovarietal-arbequina/

Codonyer (Cydonia oblonga)

És un arbre o arbust caducifoli originari del Caucas. Tot i ser originàriament arbustiu, s’ha conreat per formar arbres d’1,5 a 6 m d’alçària. Les branques són tortuoses; però, mentre són tendres, posseeixen tal flexibilitat i tenacitat que temps enrere eren preferides al vímet (de la vimetera Salix fragilis); de fet, aquests característics és l’origen del nom castellà de l’arbre, “membrillo”, derivat de “mimbrillo” (diminutiu de “mimbre”, vímet).

El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia, conreat principalment pel seu fruit, el codony.

És més rústec que les pereres i pomeres, la seva fusta resisteix molt bé el fred intens de l’hivern i com que floreix a finals d’abril, sol escapar de les glaçades tardanes.

El codonyer té les fulles ovades, enteres, tomentoses al revers. La frondositat que assoleix en cobrir-se de fulles, i de fruits, produeix tal sensació de plenitud que s’hi inspiraren el director Víctor Erice i l’operador Javier Agirresarobe per a filmar El sol del membrillo (1992), una al·legoria on relacionen l’exuberància vegetal de l’arbre amb la creació artística del pintor de Tomelloso Antonio López.

Quan la primavera anuncia l’hora de la floració, de les branques brollen, individuals, belles, quasi sense peduncle i relativament grans (fins a cinc centímetres), nombroses flors de pètals blancs o de color rosa clar. Els cinc pètals, protegits per cinc sèpals dentats, formen el jaç nupcial d’un harem on cinc pistils femenins (que formaran les cinc cavitats del cor fruital) esperen l’arribada del pol·len fecundant mentre els seus companys masculins (entre quinze i vint-i-cinc estams) romanen a l’espera de l’insecte que s’encarregue de dur el pol·len a uns altres harems de la mateixa espècie.

El fruit és un pom globós o piriforme, és a dir, format per pell, carn i cor, una estructura similar a la de les peres i les pomes, anomenat pom.

Natura morta amb plat de codonys, de Zurbarán, al MNAC.
A diferència de les peres i les pomes, la pell del codony es troba coberta d’un toment, o pelussa cotonosa, que es desprèn en flocs en fregar-la. També se’n desprèn quan madura, a la tardor; i, en fer-ho, deixa al descobert una pell fragant i d’un bell color groc daurat, mostrant-se entre les fulles com un rutilant i perfumat sol tardorenc.

Hi ha algunes varietats que permeten menjar el fruit cru però la majoria se sol preparar ensucrat com a codonyat.

També és força utilitzat com a base per empeltar les pereres i així s’aconsegueix més precocitat i major calibre en aquestes. És un conreu més antic que el de peres i pomes i al fruit del codony és al que es refereix la llegenda grega de “Paris i la poma d’or”.

Lledoners (Celtis australis )

El lledoner (Celtis australis) és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. La seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny.

És un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar de 20 a 25 m d’alçada. De tronc recte i escorça grisa i llisa, semblant a la del ficus o el faig, sense estries o esquerdes marcades; posseeix una copa rodona i ampla. Les seves fulles, de 5 a 15 cm de llarg, són alternes, peciolades i de forma ovolanceolades i delicadament serrades, amb dents de punta més clara; el feix és de color verd fosc alguna cosa martinenc i el revés, de color més clar amb pilositat en els nervis. Tenen estípules caduques. Les flors pentàmeres són inconspicuas, ja que no tenen pètals i únicament estan formades per 5 sèpals caducs (flor monoclamídea); són de color groc verdós. El fruit, anomenat lledó, lledó o llautó, entre d’altres, és comestible i de sabor agradable semblant al dàtil; és una drupa carnosa del voltant d’un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groc per dins en la seva maduresa, amb un os de la mida d’un gra de pebre. Creix solitari sobre llargs peduncles en les aixelles de les fulles.

Floreix entre març i abril, i els seus fruits maduren a finals d’estiu i a la tardor.

Referències

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lledoner

Llimoner (Citrus limonum)

El llimoner és un arbre fruiter de la família de les rutàcies. És originari d’Índia i s’ha cultivat i apreciat per les seves fruites en molts països del món. Les llimones són fruites petites, típicament d’un color groguenc i amb una pell fina i lluent.

La llimona és una font de vitamina C i altres nutrients importants per a la salut. El suc de la llimona s’utilitza en moltes cuines per afegir sabor i acidesa a plats i begudes. Els llimons també són un ingredient comú en l’elaboració de productes d’higiene personal, com ara cremes dentífriques, desodorants i altres productes per a la cura de la pell.

El llimoner és un arbre fàcil de cultivar. Prefereixen un clima càlid i sec i necessiten poc reg i poda. Això no obstant, són sensibles a les malalties fúngiques i a altres danys causats per plagues, així que és cal mantenir una correcta gestió fitosanitària per garantir una producció sana i abundant de fruites.

En resum, el llimoner és un arbre versàtil i apreciat per la seva producció de fruites saludables i saboroses. Els llimones són un ingredient rellevant en moltes cuines i es fan servir en molts productes per a la cura personal. Cultivar  el llimoner és fàcil i requereix pocs tractaments, però és important mantenir una correcta gestió fitosanitària per obtenir una producció saludable d’aquestes fruites.

Referències

1. Llimoner https://ca.wikipedia.org/wiki/Llimoner

Quercus ilex (Alzina)

L’alzina (Quercus ilex , també coneguda com a aglaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí *ĭlĭcīna o *ēlĭcīna, derivat d’ilex “alzina”. Aglaner “que fa glans” és derivat de gla, el fruit de l’alzina. Belloter “que fa bellotes” deriva del seu fruit, la bellota, provinent de l’àrab ballūṭa.

És un arbre perennifolis, que es manté sempre verd, es caracteritzen perquè durant la tardor i l’hivern redueix el metabolisme.  Si els plantessin en aquesta època, el fred podria danyar considerablement les seves fulles, per això és recomanable esperar a finals de l’hivern per plantar-los. Dins d’aquests tipus d’arbres trobem:

Ceratonia siliqua (Garrofer)

Schinus molle (Fals pebrer o Pebrer bord)

Lagunaria patersonia (Arbre pica-pica)

Referències

Consells per recol·lectar glans amb l’objectiu de sembrar

Quin és el millor moment per plantar arbres?

Alzina

La Barraca d’en Pere

Quina vegetació podem trobar a prop de la Barraca?

Arbres

Alzines (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L)

Codonyer

Figueres (Ficus carica)

Nesprer (Eriobotrya japonica)

Magraner

Mandariners (Citrus reticulata o Citrus nobilis)

Llimoners (Citrus limonum)

Lledoners (Celtis australis )

Oliveres (Olea europaea)

Pins

Tarongers (Citrus X sinensis)

Plantes

Cirerer d’arboç (Arbutus unedo)

Parra

Tamariu (Tamarix)

Flors

Roser

Menta

Julivert

Coses que sobren del teu currículum

Anem a veure quines coses sobren del teu currículum en blocs, perquè sigui més fàcil:

• Un objectiu: ja tindrà temps el reclutador de preguntar-te per què t’interessa l’oferta, però el currículum no és el lloc per fer-ho. És preferible que facis servir aquest espai per descriure’t en 2 línies amb paraules clau relacionades amb el teu perfil professional i les teves habilitats.
• Paraules gastades: compte amb descriure amb les típiques expressions que molts fan servir per descriure i que no aporten res (buscavides, resolutiu, independent, etc.).
• Experiències de treball irrellevant: tots hem tinguts treballs, sobretot al principi, pitjor qualificats o relacionats amb el sector serveis que no tinguin relació amb el que busques ara. Fora que tinguessis  alguna funció útil per al lloc, no les incloguis.
• Treballs molt breus: els experts no aconsellen incloure aquelles experiències que van durar poc en el temps, sobretot si van ser negatives. Així evitaràs donar explicacions i llançar un missatge que et pugui perjudicar.
• Dades personals: aquí s’inclou des de la adreça en la que vius, al DNI, el número de la seguretat social o el teu estat civil. Durant l’entrevista de treball no han de preguntar-te per aquesta informació, així que menys sentit té incloure-la en el CV.
• Més d’un número de telèfon: el millor és indicar el del mòbil perquè és aquí on et enxamparan disponible i amb el qual podràs registra les trucades en cas de no poder atendre-les.

Millors criptomonedes digitals del 2018: per comprar i per invertir

Les criptomonedes digitals són el futur de les transaccions comercials, malgrat que molts entesos en la matèria econòmica vaticinen el contrari.

Cada dia aquestes monedes digitals estan guanyat terreny en el que es
refereix a les operacions que es realitzen amb elles. Les persones necessiten rapidesa i senzillesa en les transaccions dels seus capitals i les limitacions que posen les entitats tradicionals com els bancs i els mateixos governs, fa que el públic busqui millors opcions.

Bitcoins

És en aquest punt en què les moneda digital representen una excel·lent opció per invertir, també a llarg termini. Però n’hi ha algunes que destaquen més que altres quan es tracta d’invertir.

Les millors moneda digital per invertir en el 2018

Bitcoin

Bitcoin

El Bitcoin és la moneda digital més popular i millor posicionada dins el mercat i no pot deixar de tenir en compte quan es tracta d’inversió.

Si be molts experts l’han catalogada com arriscada, el Bitcoin contínua trencant paradigmes en proporcionar seguretat en les operacions i en esdevenir la moneda digital més acceptada a nivell comercial.

Aquest fet fa que el Bitcoin es converteixi en una inversió segura, tot i les variacions en el seu valor.

Les tendències i estadístiques indiquen que per a l’últim trimestre de l’any passat el valor d’aquesta moneda digital pot incrementar-se entre un 15 i 22%.

No obstant això, com en tot, sempre hi ha una mica d’incertesa, especialment quan es tracta de mercats econòmics on influeixen desenes d’elements que poden canviar les seves condicions en qüestions d’hores. Com sempre es recomana, cal estar atent a les fluctuacions del mercat i als factors que els afecten tant positiva com negativament.

Innovació

Segons Alfons Cornella la innovació consisteix a generar idees que siguin convertibles en un producte, servei o procés que suposi un valor per als clients o la societat. El grau d’èxit d’una innovació és sempre incert però quan les innovacions tenen èxit són clau per a la competitivitat de les organitzacions.Les innovacions també tenen un impacte positiu en el desenvolupament econòmic regional i nacional. Hi han quatre tipus d’innovacions: producte, procés, de servei i organitzatives. Les dues primeres són de caràcter tecnològic mentre que les últimes dues són de caràcter no tecnològic.

Innovació

“Una innovació és la implementació del següent:

• Un producte (bé o servei) nou o significativament millorat
• Un procés nou o significativament millorat
• Un nou mètode de màrqueting
• Un nou mètode organitzatiu (tant en pràctiques de gestió, organització del treball
  com relacions externes)”.

Finalment, he revisat de manera sintètica els diferents enfocaments o teories d’innovació; la visió neoclàssica, l’enfocament de la innovació com a destrucció creativa proposat per Schumpeter i els enfocaments evolucionistes o neoschumpeterians.