La calçotada és una festa típica de Catalunya, Espanya, que es celebra durant l’hivern, normalment entre gener i març. La calçotada es cuina amb els calçots a la brasa i s’acompanyen amb salsa romesco, carn a la brasa, pa torrat i vi negre.
Els calçots són una varietat de ceba dolça que es cultiva especialment per a aquesta celebració. Els calçots es planten a la tardor i es recullen a la primavera, i es couen a la brasa fins que la part exterior queda completament carbonitzada i la part interior és tendra i sucosa. Per menjar-los, s’ha de pelar la part carbonitzada i dipositar la part tendra en una safata, on s’acompanyen amb salsa romesco.
Torrades
Carn
La salsa romesco és una salsa típica catalana que es fa amb ametlles, pa, tomàquet, oli d’oliva, vinagre, all i pebre vermell. És una salsa espessa i saborosa que s’utilitza per acompanyar molts plats, però que és especialment popular en les calçotades.
Calçots
La calçotada és una celebració social i familiar molt popular a Catalunya, i molts restaurants i masies ofereixen menús especials de calçotada durant la temporada d’hivern. És una experiència gastronòmica única i divertida que no et pots perdre durant l’hivern!
El lledoner (Celtis australis) és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. La seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny.
És un arbre caducifoli que pot arribar a mesurar de 20 a 25 m d’alçada. De tronc recte i escorça grisa i llisa, semblant a la del ficus o el faig, sense estries o esquerdes marcades; posseeix una copa rodona i ampla. Les seves fulles, de 5 a 15 cm de llarg, són alternes, peciolades i de forma ovolanceolades i delicadament serrades, amb dents de punta més clara; el feix és de color verd fosc alguna cosa martinenc i el revés, de color més clar amb pilositat en els nervis. Tenen estípules caduques. Les flors pentàmeres són inconspicuas, ja que no tenen pètals i únicament estan formades per 5 sèpals caducs (flor monoclamídea); són de color groc verdós. El fruit, anomenat lledó, lledó o llautó, entre d’altres, és comestible i de sabor agradable semblant al dàtil; és una drupa carnosa del voltant d’un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groc per dins en la seva maduresa, amb un os de la mida d’un gra de pebre. Creix solitari sobre llargs peduncles en les aixelles de les fulles.
Floreix entre març i abril, i els seus fruits maduren a finals d’estiu i a la tardor.
Anem a veure quines coses sobren del teu currículum en blocs, perquè sigui més fàcil:
Un objectiu: ja tindrà temps el reclutador de preguntar-te per què t’interessa l’oferta, però el currículum no és el lloc per fer-ho. És preferible que facis servir aquest espai per descriure’t en 2 línies amb paraules clau relacionades amb el teu perfil professional i les teves habilitats.
Paraules gastades: compte amb descriure amb les típiques expressions que molts fan servir per descriure i que no aporten res (buscavides, resolutiu, independent, etc.).
Experiències de treball irrellevant: tots hem tinguts treballs, sobretot al principi, pitjor qualificats o relacionats amb el sector serveis que no tinguin relació amb el que busques ara. Fora que tinguessis alguna funció útil per al lloc, no les incloguis.
Treballs molt breus: els experts no aconsellen incloure aquelles experiències que van durar poc en el temps, sobretot si van ser negatives. Així evitaràs donar explicacions i llançar un missatge que et pugui perjudicar.
Dades personals: aquí s’inclou des de la adreça en la que vius, al DNI, el número de la seguretat social o el teu estat civil. Durant l’entrevista de treball no han de preguntar-te per aquesta informació, així que menys sentit té incloure-la en el CV.
Més d’un número de telèfon: el millor és indicar el del mòbil perquè és aquí on et enxamparan disponible i amb el qual podràs registra les trucades en cas de no poder atendre-les.
Una companyia demostra que té un fort procés creatiu mitjançant el desenvolupament de productes d’èxit en diverses ocasions. Això ho veiem en empreses com Apple, BMW i Google. Fundadors com Steve Jobs van formar una cultura corporativa amb un intens enfocament en la creativitat i el disseny. Aquesta cultura es destaquen dos elements fonamentals en el procés creatiu: les idees i l’equip.
Els principis de disseny per avaluar un producte per Dave Schools ens dona un manera o guia per visualitzar un producte, alguns dels dissenyadors de productes més grans del món, el cap de disseny d’Apple, Jonathan Ive, i el cofundador d’Apple Steve Jobs; cofundador de PayPal i Tesla i fundador de SpaceX, Elon Musk; Raymond Loewy, el pare de la “industria del disseny”; i Dieter Rams, el dissenyador alemany funcionalista de més de set dècades.
Sis principis per a dissenyar un producte
Aquests son els principis:
Simplicitat irreductible
Intuïció immediata
A sota de la bellesa
La innovació accessible
Acord de forma i color
Metodologia repetible
Simplicitat irreductible
S’ ha creat un producte per satisfer una necessitat. (Si això no és cert, llavors s’ha de deixar de llegir això i primer construir alguna cosa útil.) Ara pregunteu-vos: “¿El meu producte té característiques estranyes que disminueixen l’experiència i la satisfacció que proporciona?”
“Decidir què no fer és tan important com per decidir què fer.” Steve Jobs
Intuïció immediata
Has llegit sobre la tensió central entre Android i iPhone: un sistema obert enfront d”un de tancat. Google permet als seus usuaris a jugar àmpliament, el que permet una personalització completa del seu programari, mentre que Apple controla l”experiència de l”usuari mitjançant l”establiment de paràmetres i normes que limiten la flexibilitat de l”iPhone. (Per exemple, una aplicació d”iPhone no es pot programar per tancar una altra aplicació.)
“Qualsevol producte que necessita un manual de treball s”ha trencat.” Elon Musk
A sota de la bellesa
“[Ser] fanàtic en termes de cura i atenció a coses que la gent no veu immediatament. És com acabar al fons d”un calaix. Ningú va a veure-ho, però fer-ho de totes maneres. Els productes són una forma de comunicació – que demostren el seu sistema de valors, el que importa “.- Jonathan Ive
La innovació accessible
Loudcloud va introduir la computació en núvol cinc o sis anys massa aviat; la gent no ho aconsegueixen. El Palm Pilot va ser un gran avanç en el mercat dels assistents personals digitals, però el palmell no va innovar prou per mantenir-se al dia. Instagram, d”altra banda, molt ben redueix el desordre en l”experiència de visualització de la foto social.
“El disseny no ha de dominar les coses. No ha dominar a la gent. Ha d’ajudar a la gent ” Dieter Rams –
Acord de forma i color
És absolutament crític que la forma i el color d’acord amb el propòsit d’un producte. Tots els productes – ja sigui llibres, tasses, roba, aplicacions – tenen una forma i color per a un propòsit específic. Per exemple, a través de les generacions d”Phone, els canvis més visibles han estat en forma i color – mides més grans, nous colors, vores arrodonides. L’iPhone 6 va ser llançat deliberadament amb només tres colors: or, plata i gris espai.
“El món està ple d’objectes arcaics – bústies que semblen caixes d’alarma, els bancs que es veuen com a llocs per a sortir del lloc de llocs per entrar-hi.”- Raymond Loewy
Metodologia repetible
Apple va descobrir que el que és crític no és necessàriament el producte en si, sinó més aviat la metodologia mitjançant la qual la idea darrere es tracta de la vida. En altres paraules, qualsevol persona pot tenir sort i fer un bon producte; però una metodologia pot produir generacions de grans productes.
“El que m’agrada sobre el procés creatiu, i això pot sonar ingenu, però és aquesta idea que un dia no hi ha cap idea, i no hi ha solució, però l”endemà hi ha una idea. Trobada que increïblement emocionant i conceptualment realment notable “.\r\n- Jonathan Ive
La personalització ben dissenyada acuradament considera la creació de rols o tipus, que el contingut està disponible per a aquestes funcions, va més enllà dels continguts, i conserva un cert control de l’usuari sobre l’experiència.
La personalització permet un sistema per identificar a un usuari com un tipus o individu específic, i per mostrar contingut i la funcionalitat adequada a aquest usuari. Personalització es dirigeix a les experiències dels usuaris amb la intenció de lliurar el que necessiten quan ho necessiten. No obstant això, la personalització ha de ser implemenda amb cura per assegurar l’èxit continu.
Aquí hi ha algunes pautes per crear una experiència personalitzada amb èxit:
Assignar papers amb molta cura.
Restringir l’accés amb moderació.
No crear més funcions del que pot suportar.
Personalitzi la funcionalitat, així com el contingut.
Proporcionar un terme, segons correspongui.
Examinar els papers regularment.
La Personalització té la capacitat de crear una experiència àgil i enfocada per als usuaris. Les experiències personalitzades és combinen millor amb una planificació acurada i execució detallada per a lliurar la informació correcta als usuaris adequats.
Les companyiesambmarquesde confiançaivaluosestendeixen agenerarmajor creixementde vendesiguanysa llargtermini. El queésmoltimportant, això esveu reflectiten retornssuperiorsper als inversorsambel pas deltemps.
Apple ésuna excel·lent companyia: Fins i tot sense l”anàlisi dels seus estats financers, probablement és bastant clar per a la majoria dels inversors que Apple no va enlloc. L”empresa compta amb legions de clients altament lleials profundament arrelades en l”ecosistema dels gadgets cars d”Apple . I aquest ecosistema ha crescut contínuament més enllà dels productes, ja que Apple construeix a terme el seu programari i serveis amb iTunes, Apple pay, Apple Music i més.Però per a aquells que volen més proves de capacitat de resistència de la companyia, una ràpida mirada al seu estat financer revela els marges de beneficis bruts poc ortodoxes que han oscil·lat entre el 29% i el 44% durant els últims 10 anys – una clara evidència del poder de fixació de preus coherent d”Apple amb els clients i la seva escala.
Té una assignacióde capital exemplar: Fins i tot abans que Apple va començar a pagar un dividend el 2012, es podria argumentar que el gegant de la tecnologia tenia un grau d”excel·lent direcció. Quan Jobs va tornar a l”empresa per segona vegada com a president executiu, cada dòlar gastat en R + D, màrqueting i adquisicions semblava batre a terme un retorn atractiu de la inversió. I en relació a la grandària de la companyia, Apple sempre ha evitat una despesa excessiva en adquisicions (un hàbit poc saludable que ha plagat a Microsoft durant anys).
Vaixellscarregatsde fluxde caixalliure. Unamirada alsestatsfinancersde la companyiamostraque hi ha moltespaiper a futursaugmentsde dividends. El fluxde caixalliured”Appleen elsúltims 12mesos ésni més ni menysde$69,4 bilions. Calculat restantles despeses de capitaldel fluxd”efectiud”operacions,aquestésl”efectiugeneratdel seu negocidesprésdetotes les despeses necessàriesper mantenir elsnegocisactualsd”Appleidesprésd”efectiuutilitzatper invertiren el creixement.En altresparaules, el flux de caixalliureés el bode sobresper serutilitzat enactivitatscomdividends, recomprad”accions iadquisicionsfutures.IApple estàactualmentnoméspagant unafracciód”aquestfluxlliured”efectiudelsdividends.Enelsúltims 12mesos, Apple va pagar$11,4 bilionsen dividends.
Avui he fet l’últim examen d’ETIG (espero), m’he tret un pes de sobre. Han estat 5 anys durs, treballant i estudiant, però ara que he arribat al final em sento molt content.
El dia 1 de febrer es publicaran les notes definitives, espero que el resultat sigui satisfactori. Moltes pràctiques, pacs, proves de validació i examens per a arribar a una fi: obtenir un títol que representen uns coneixements per a poder afrontar el futur amb més seguretat.
Gràcies a tots els companys i companyes, consultors i consultores que ens hem conegut en el transcurs d’aquests anys.
minobas.cat 