plantes – minobas.cat

Olivera arbequina

L’Olivera arbequina és una varietat d’olivera originària de Palestina, i segons diu la llegenda el duc de Medinaceli, que vivia al castell-palau d’Arbeca, la va portar de Palestina al segle XVII al municipi d’Arbeca a la comarca de les Garrigues que li va donar el nom. Aquesta varietat és considerada com una de les millors del món, tant per la producció i regularitat com per la qualitat de l’oli. Es conrea principalment al Camp de Tarragona, l’Urgell i les Garrigues.

És àmpliament cultivada per a la producció d’oli d’oliva extra verge de alta qualitat. Els fruits d’aquest arbre són petits, de forma allargada i de color verd-groc a maduresa. Els arbres Arbequina són sovint cultivats per la seva resistència a les malalties i la seva capacitat de produir collites abundants.

Aquesta varietat d’olivera és coneguda per produir un oli d’oliva amb un gust lleuger i afruitat amb notes d’ametlla i fruites seques. L’oli d’Arbequina té un contingut moderat de greixos insaturats i és riquíssim en antioxidants, cosa que el fa ideal per a la cuina i per al consum en cru.

L’olivera Arbequina és una opció popular per a la producció d’oli d’oliva a tot el món, ja que és fàcil de cultivar i proporciona collites fiables any rere any. A més, aquesta varietat és coneguda per ser resistent a les malalties i als canvis climàtics, cosa que en fa una elecció segura per a productors d’oli d’oliva.

En resum, l’olivera Arbequina és una varietat valorada per la seva capacitat de produir un oli d’oliva d’alta qualitat, fàcil de cultivar i resistent a les malalties. Aquest oli d’oliva és un ingredient versàtil i saludable que afegeix sabor i nutrició a moltes cuines del món.

Referències

https://ca.wikipedia.org/wiki/Arbequina

https://www.arbequina.coop/ca/el-nostre-oli/oliva-arbequina/

https://www.olioli.es/producto/lata-aceite-oliva-monovarietal-arbequina/

Codonyer (Cydonia oblonga)

És un arbre o arbust caducifoli originari del Caucas. Tot i ser originàriament arbustiu, s’ha conreat per formar arbres d’1,5 a 6 m d’alçària. Les branques són tortuoses; però, mentre són tendres, posseeixen tal flexibilitat i tenacitat que temps enrere eren preferides al vímet (de la vimetera Salix fragilis); de fet, aquests característics és l’origen del nom castellà de l’arbre, “membrillo”, derivat de “mimbrillo” (diminutiu de “mimbre”, vímet).

El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia, conreat principalment pel seu fruit, el codony.

És més rústec que les pereres i pomeres, la seva fusta resisteix molt bé el fred intens de l’hivern i com que floreix a finals d’abril, sol escapar de les glaçades tardanes.

El codonyer té les fulles ovades, enteres, tomentoses al revers. La frondositat que assoleix en cobrir-se de fulles, i de fruits, produeix tal sensació de plenitud que s’hi inspiraren el director Víctor Erice i l’operador Javier Agirresarobe per a filmar El sol del membrillo (1992), una al·legoria on relacionen l’exuberància vegetal de l’arbre amb la creació artística del pintor de Tomelloso Antonio López.

Quan la primavera anuncia l’hora de la floració, de les branques brollen, individuals, belles, quasi sense peduncle i relativament grans (fins a cinc centímetres), nombroses flors de pètals blancs o de color rosa clar. Els cinc pètals, protegits per cinc sèpals dentats, formen el jaç nupcial d’un harem on cinc pistils femenins (que formaran les cinc cavitats del cor fruital) esperen l’arribada del pol·len fecundant mentre els seus companys masculins (entre quinze i vint-i-cinc estams) romanen a l’espera de l’insecte que s’encarregue de dur el pol·len a uns altres harems de la mateixa espècie.

El fruit és un pom globós o piriforme, és a dir, format per pell, carn i cor, una estructura similar a la de les peres i les pomes, anomenat pom.

Natura morta amb plat de codonys, de Zurbarán, al MNAC.
A diferència de les peres i les pomes, la pell del codony es troba coberta d’un toment, o pelussa cotonosa, que es desprèn en flocs en fregar-la. També se’n desprèn quan madura, a la tardor; i, en fer-ho, deixa al descobert una pell fragant i d’un bell color groc daurat, mostrant-se entre les fulles com un rutilant i perfumat sol tardorenc.

Hi ha algunes varietats que permeten menjar el fruit cru però la majoria se sol preparar ensucrat com a codonyat.

També és força utilitzat com a base per empeltar les pereres i així s’aconsegueix més precocitat i major calibre en aquestes. És un conreu més antic que el de peres i pomes i al fruit del codony és al que es refereix la llegenda grega de “Paris i la poma d’or”.

Llimoner (Citrus limonum)

El llimoner és un arbre fruiter de la família de les rutàcies. És originari d’Índia i s’ha cultivat i apreciat per les seves fruites en molts països del món. Les llimones són fruites petites, típicament d’un color groguenc i amb una pell fina i lluent.

La llimona és una font de vitamina C i altres nutrients importants per a la salut. El suc de la llimona s’utilitza en moltes cuines per afegir sabor i acidesa a plats i begudes. Els llimons també són un ingredient comú en l’elaboració de productes d’higiene personal, com ara cremes dentífriques, desodorants i altres productes per a la cura de la pell.

El llimoner és un arbre fàcil de cultivar. Prefereixen un clima càlid i sec i necessiten poc reg i poda. Això no obstant, són sensibles a les malalties fúngiques i a altres danys causats per plagues, així que és cal mantenir una correcta gestió fitosanitària per garantir una producció sana i abundant de fruites.

En resum, el llimoner és un arbre versàtil i apreciat per la seva producció de fruites saludables i saboroses. Els llimones són un ingredient rellevant en moltes cuines i es fan servir en molts productes per a la cura personal. Cultivar el llimoner és fàcil i requereix pocs tractaments, però és important mantenir una correcta gestió fitosanitària per obtenir una producció saludable d’aquestes fruites.

Referències

Llimoner https://ca.wikipedia.org/wiki/Llimoner

Quercus ilex (Alzina)

Quercus_ilex,_Livorno L’alzina (Quercus ilex , també coneguda com a aglaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies. Tant «alzina» com «aulina» provenen del llatí *ĭlĭcīna o *ēlĭcīna, derivat d’ilex “alzina”. Aglaner “que fa glans” és derivat de gla, el fruit de l’alzina. Belloter “que fa bellotes” deriva del seu fruit, la bellota, provinent de l’àrab ballūṭa.

És un arbre perennifolis, que es manté sempre verd, es caracteritzen perquè durant la tardor i l’hivern redueix el metabolisme. Si els plantessin en aquesta època, el fred podria danyar considerablement les seves fulles, per això és recomanable esperar a finals de l’hivern per plantar-los. Dins d’aquests tipus d’arbres trobem:

Ceratonia siliqua (Garrofer)

Schinus molle (Fals pebrer o Pebrer bord)

Lagunaria patersonia (Arbre pica-pica)

Referències

Consells per recol·lectar glans amb l’objectiu de sembrar

Quin és el millor moment per plantar arbres?

Alzina