Sis consells per a personalitzar amb èxit

La personalització ben dissenyada acuradament considera la creació de rols o tipus, que el contingut està disponible per a aquestes funcions, va més enllà dels continguts, i conserva un cert control de l’usuari sobre l’experiència.

La personalització permet un sistema per identificar a un usuari com un tipus o individu específic, i per mostrar contingut i la funcionalitat adequada a aquest usuari. Personalització es dirigeix a les experiències dels usuaris amb la intenció de lliurar el que necessiten quan ho necessiten. No obstant això, la personalització ha de ser implemenda amb cura per assegurar l’èxit continu.

Aquí hi ha algunes pautes per crear una experiència personalitzada amb èxit:

  1. Assignar papers amb molta cura.
  2. Restringir l’accés amb moderació.
  3. No crear més funcions del que pot suportar.
  4. Personalitzi la funcionalitat, així com el contingut.
  5. Proporcionar un terme, segons correspongui.
  6. Examinar els papers regularment.

La Personalització té la capacitat de crear una experiència àgil i enfocada per als usuaris. Les experiències personalitzades és combinen millor  amb una planificació acurada i execució detallada per a lliurar la informació correcta als usuaris adequats.

Referències

 

Les cinc millors empreses on invertir

Les companyies amb marques de confiança i valuoses tendeixen a generar major creixement de vendes i guanys a llarg termini. El que és molt important, això es veu reflectit en retorns superiors per als inversors amb el pas del temps.  

Apple  (NASDAQ:AAPL),

Les tres raons per a invertir-hi[1]:

    1. Apple és una excel·lent companyia: Fins i tot sense l”anàlisi dels seus estats financers, probablement és bastant clar per a la majoria dels inversors que Apple no va enlloc. L”empresa compta amb legions de clients altament lleials profundament arrelades en l”ecosistema dels gadgets cars d”Apple . I aquest ecosistema ha crescut contínuament més enllà dels productes, ja que Apple construeix a terme el seu programari i serveis amb iTunes, Apple pay, Apple Music i  més.Però per a aquells que volen més proves de capacitat de resistència de la companyia, una ràpida mirada al seu estat financer revela els marges de beneficis bruts poc ortodoxes que han oscil·lat entre el 29% i el 44% durant els últims 10 anys – una clara evidència del poder de fixació de preus coherent d”Apple amb els clients i la seva escala.
    2. Té una assignació de capital exemplarFins i tot abans que Apple va començar a pagar un dividend el 2012, es podria argumentar que el gegant de la tecnologia tenia un grau d”excel·lent direcció. Quan Jobs va tornar a l”empresa per segona vegada com a president executiu, cada dòlar gastat en R + D, màrqueting i adquisicions semblava batre a terme un retorn atractiu de la inversió. I en relació a la grandària de la companyia, Apple sempre ha evitat una despesa excessiva en adquisicions (un hàbit poc saludable que ha plagat a Microsoft durant anys).
    3. Vaixells carregats de flux de caixa lliure. Una mirada als estats financers de la companyia mostra que hi ha molt espai per a futurs augments de dividends.  El flux de caixa lliure d”Apple en els últims 12 mesos és ni més ni menys de $ 69,4 bilions. Calculat restant les despeses de capital del flux d”efectiu d”operacions, aquest és l”efectiu generat del seu negoci després de totes les despeses necessàries per mantenir els negocis actuals d”Apple i després d”efectiu utilitzat per invertir en el creixement. En altres paraules, el flux de caixa lliure és el bo de sobres per ser utilitzat en activitats com dividends, recompra d”accions i adquisicions futures.I Apple està actualment només pagant una fracció d”aquest flux lliure d”efectiu dels dividends. En els últims 12 mesos, Apple va pagar $ 11,4 bilions en dividends.

 

 
Continua llegint “Les cinc millors empreses on invertir”

Com invertir en bolsa?

On s´ha d´invertir? A l´estranger

\Molta gent pensa que és millor en el mateix país, però realment el millor és diversificar. No només entre accions i bons, sinó que no només s”ha de diversificar entre accions de diferents empreses, sinó també entre diferents països. És perillós centrar-se en empreses del nostre país, ja que si falla l”economia del país ho podem perdre tot; en canvi si em repartit la inversió entre 25 països, si un d´ells s”enfonsa ho notarem molt poc. Quan és va enfonsar l”economia espanyola del 2008-2013 l”accions van caure en picat i molta gent va quedar arruïnada. Si haguessin tingut una part en accions alemanyes, nord-americanes o japoneses, només haurien perdut una mica. El que no senten és perquè la gent no té tendència en invertir estrangeres i si en empreses locals.

Com invertir en bolsa?

On invertir els meus diners: fons de pensions

És molt important diversificar la meva inversió pensant sobretot en la jubilació. No volem tenir actius que caiguin just abans de la jubilació, ja sabem que les que han baixat, al final acabaran pujant una altre vegada. El problema s”ocasiona si baixa just abans de la jubilació, llavors no tindrem tindrem temps d”esperar que torni a pujar.

Que haig de fer? Quan som joves hem de tenir moltes accions, que ens donen molt de beneficis i pocs bons, que no ens donen gaires beneficis, però si seguretat. La millor manera de fer-ho, si partim d”una edat de 45 anys és que cada any traslladem un 5% d”accions a bons i arribar al punt que just el dia abans de jubilar-nos tot ho tinguem a bons i res a accions. Per evitar grans pèrdues cada any tindríem que anar canviant accions a bons fins el dia de la jubilació, i així tindrem una màxim protecció per a garantir la jubilació.

On invertir: Diversificar.

No s”ha d”invertir mai més del 5% de la teva inversió en el mateix actiu. Hi ha gent que guanya diners  invertint en bolsa, però també hi ha gent que ho guanya en loteria.

Referències

 

 

Breu història de l’Arquitectura Informació

El nom AI (Arquitectura de la Informació) va ser utilitzat per primer cop per R.S. Wurman[1] en 1975.

L’any 1993 degut a la popularitat de la web, l’AI va tenir un ressorgiment important, seguit d’una implantació fulminant a partir de llavors. Són els millors anys per a l’arquitectura de la informació. Es reuneixen professionals d´una gran varietat acadèmica, des de la biblioteconomia fins al disseny industrial passant per IHO (Interacció Humana amb els Ordinadors). Els arquitectes de la informació son requerits per les diferents empreses d´Internet.

Es creen multitud d’empreses especialitzades en l’AI. Podem dir que arriba al màxim exponent en el transcurs de la primera conferencia d’arquitectes de la informació: “Information Architecture 2000″[2], que va tenir lloc a San Diego (Califòrnia) els dies 25,26,27 d´octubre del 2000.

Però tot aquest moviment s’estronca de cop per l’esclat de la bombolla tecnològica en el 2001. A finals de maríç i principis d’abril de 2001 el NASDAQ perd un terç del seu valor, la inversió desapareix per complert. Al ser a dalt de tot va ser la que va patir mès la caiguda.

En el transcurs del anys 2001 i 2002 molts dels arquitectes es van dispersar. Uns van tornar a ocupar els llocs que havien ocupat anteriorment, altres es repartiren les consultores que van poder mantenir-se.

En l’actualitat es mantè el terme d’AI, potser amb mès discreció. Tot i així sembla ser que vol tornar a reeixir ja que es comeníça a trobar informació de conferencies al Regne Unit i Estat Units, en canvi a Espanya no es troben referències d’esdeveniments relacionats amb l´AI.

[1] Pàgina de R.S. Wurman
[2] Information Architecture 2000

Últim examen

Avui he fet l’últim examen d’ETIG (espero), m’he tret un pes de sobre. Han estat 5 anys durs, treballant i estudiant, però ara que he arribat al final em sento molt content.

El dia 1 de febrer es publicaran les notes definitives, espero que el resultat sigui satisfactori. Moltes pràctiques, pacs, proves de validació i examens per a arribar a una fi: obtenir un títol que representen uns coneixements per a poder afrontar el futur amb més seguretat.

Gràcies a tots els companys i companyes, consultors i consultores que ens hem conegut en el transcurs d’aquests anys.

Definició Arquitectura de la Informació

Segons Lou Rosenfeld i Peter Morville en un entrevista que se’ls hi va fer: L´arquitectura de la informació (AI) es refereix al disseny, organització, etiquetat, navegació i sistemes de cerca que ajuden als usuaris a trobar i gestionar la informació de manera efectiva. L´Arquitectura de la Informació s´encarrega de la fonamentació, aní lisis, planificació i estudi de la disposició de los dades contingudes en els sistemes de informació interactius en particular. Tambè segons Lou Rosenfeld i Peter Morville l’AI clarifica la missió y visió del lloc, equilibrant les necessitats del patrocinador i les necessitats de l´ audiència. Determina el contingut i funcionalitat que el lloc va a tenir. Especifica com els usuaris van a trobar la informació al definir la seva organització, navegació, etiquetat i sistemes de cerca. Mapeja com el lloc s´anirí acomodant al canvi creixement en el temps.

Referència