La navegació segura

La navegació segura de Google forma part dels navegadors Google Chrome, Mozilla Firefox i Apple Safari.

1. Què és la pesca (suplantació d’identitat)?

La pesca (suplantació d’identitat) és una estafa popular en la qual algú crea una pàgina web amb aspecte oficial que us demana que proporcioneu els vostres nom d’usuari i contrasenya, o altra informació personal com ara el número de la seguretat social, el número del compte bancari, el número PIN, el número de la targeta de crèdit o el cognom de soltera de la mare o l’aniversari.

En molts casos, rebreu un enllaç a aquesta pàgina de pesca a través d’un correu electrònic que semblarà que vingui d’una adreça aparentment oficial, encara que probablement sigui una falsificació. També podeu acabar accedint a aquestes pàgines a través dels enllaços que trobeu al web o a missatges de MI (missatgeria instantània).

Navegació Segura

2. Com puc saber si una pàgina és falsa?

La millor manera és comprovar els URL de les pàgines per assegurar-vos que estan controlades per la persona que aparentment se n’encarrega. La part més important de l’URL és la que es troba entre “http://” i la barra següent “/”. Si no hi ha barra, comenceu al final de l’URL. Aquesta és la part de l’URL que determina la propietat del lloc. Alguns són dominis populars com, per exemple, “amazon”, “google” i “ebay”:

En alguns casos, els URL són una mica més complexos. Assegureu-vos que comproveu el nom que s’indica immediatament a l’esquerra del domini principal, com ara “.com”, “.net” i “.cat”, entre d’altres.
Per exemple, http://www.google.cat, http://news.google.cat i http://www.google.cat/firefox/ formen part del mateix lloc. No obstant, google.cat.fraudulentdomain.cat/login.html NO en forma part. Tampoc en forma part http://www.g00gle.cat (observeu que en aquest URL, la lletra “o” s’ha canviat pel número “0”).

Consell: com que un URL fals pot assemblar-se molt a un de real, és més segur utilitzar un marcador que hàgiu creat o escriure a mà l’URL a la barra d’ubicació, en lloc de seguir els enllaços des del correu electrònic. Això és important per a qualsevol pàgina on hàgiu sol·licitat l’accés o on hàgiu proporcionat informació privada.

Recursos addicionals: antiphishing.org

3. Com sap Google si una pàgina és falsa?

Utilitzem diverses tècniques per determinar si una pàgina és real, inclosos l’ús d’una llista negra que conté pàgines que han estat identificades com a sospitoses i enganyoses segons la detecció automàtica o els informes dels usuaris. El nostre programari examina el contingut i l’estructura de les pàgines per poder detectar les pàgines potencialment enganyoses. La navegació segura de Google no pot oferir una protecció perfecta, de manera que heu d’estar sempre alerta per detectar els indicis de quan un lloc no és el que sembla ser. Tot i això, la navegació segura de Google us pot ajudar a identificar i a protegir-vos de molts dels llocs dissenyats per enganyar els usuaris.

Continua llegint “La navegació segura”

Sis consells per a personalitzar amb èxit

La personalització ben dissenyada acuradament considera la creació de rols o tipus, que el contingut està disponible per a aquestes funcions, va més enllà dels continguts, i conserva un cert control de l’usuari sobre l’experiència.

La personalització permet un sistema per identificar a un usuari com un tipus o individu específic, i per mostrar contingut i la funcionalitat adequada a aquest usuari. Personalització es dirigeix a les experiències dels usuaris amb la intenció de lliurar el que necessiten quan ho necessiten. No obstant això, la personalització ha de ser implemenda amb cura per assegurar l’èxit continu.

Aquí hi ha algunes pautes per crear una experiència personalitzada amb èxit:

  1. Assignar papers amb molta cura.
  2. Restringir l’accés amb moderació.
  3. No crear més funcions del que pot suportar.
  4. Personalitzi la funcionalitat, així com el contingut.
  5. Proporcionar un terme, segons correspongui.
  6. Examinar els papers regularment.

La Personalització té la capacitat de crear una experiència àgil i enfocada per als usuaris. Les experiències personalitzades és combinen millor  amb una planificació acurada i execució detallada per a lliurar la informació correcta als usuaris adequats.

Referències

 

Les cinc millors empreses on invertir

Les companyies amb marques de confiança i valuoses tendeixen a generar major creixement de vendes i guanys a llarg termini. El que és molt important, això es veu reflectit en retorns superiors per als inversors amb el pas del temps.  

Apple  (NASDAQ:AAPL),

Les tres raons per a invertir-hi[1]:

    1. Apple és una excel·lent companyia: Fins i tot sense l”anàlisi dels seus estats financers, probablement és bastant clar per a la majoria dels inversors que Apple no va enlloc. L”empresa compta amb legions de clients altament lleials profundament arrelades en l”ecosistema dels gadgets cars d”Apple . I aquest ecosistema ha crescut contínuament més enllà dels productes, ja que Apple construeix a terme el seu programari i serveis amb iTunes, Apple pay, Apple Music i  més.Però per a aquells que volen més proves de capacitat de resistència de la companyia, una ràpida mirada al seu estat financer revela els marges de beneficis bruts poc ortodoxes que han oscil·lat entre el 29% i el 44% durant els últims 10 anys – una clara evidència del poder de fixació de preus coherent d”Apple amb els clients i la seva escala.
    2. Té una assignació de capital exemplarFins i tot abans que Apple va començar a pagar un dividend el 2012, es podria argumentar que el gegant de la tecnologia tenia un grau d”excel·lent direcció. Quan Jobs va tornar a l”empresa per segona vegada com a president executiu, cada dòlar gastat en R + D, màrqueting i adquisicions semblava batre a terme un retorn atractiu de la inversió. I en relació a la grandària de la companyia, Apple sempre ha evitat una despesa excessiva en adquisicions (un hàbit poc saludable que ha plagat a Microsoft durant anys).
    3. Vaixells carregats de flux de caixa lliure. Una mirada als estats financers de la companyia mostra que hi ha molt espai per a futurs augments de dividends.  El flux de caixa lliure d”Apple en els últims 12 mesos és ni més ni menys de $ 69,4 bilions. Calculat restant les despeses de capital del flux d”efectiu d”operacions, aquest és l”efectiu generat del seu negoci després de totes les despeses necessàries per mantenir els negocis actuals d”Apple i després d”efectiu utilitzat per invertir en el creixement. En altres paraules, el flux de caixa lliure és el bo de sobres per ser utilitzat en activitats com dividends, recompra d”accions i adquisicions futures.I Apple està actualment només pagant una fracció d”aquest flux lliure d”efectiu dels dividends. En els últims 12 mesos, Apple va pagar $ 11,4 bilions en dividends.

 

 
Continua llegint “Les cinc millors empreses on invertir”

Com invertir en bolsa?

On s´ha d´invertir? A l´estranger

\Molta gent pensa que és millor en el mateix país, però realment el millor és diversificar. No només entre accions i bons, sinó que no només s”ha de diversificar entre accions de diferents empreses, sinó també entre diferents països. És perillós centrar-se en empreses del nostre país, ja que si falla l”economia del país ho podem perdre tot; en canvi si em repartit la inversió entre 25 països, si un d´ells s”enfonsa ho notarem molt poc. Quan és va enfonsar l”economia espanyola del 2008-2013 l”accions van caure en picat i molta gent va quedar arruïnada. Si haguessin tingut una part en accions alemanyes, nord-americanes o japoneses, només haurien perdut una mica. El que no senten és perquè la gent no té tendència en invertir estrangeres i si en empreses locals.

Com invertir en bolsa?

On invertir els meus diners: fons de pensions

És molt important diversificar la meva inversió pensant sobretot en la jubilació. No volem tenir actius que caiguin just abans de la jubilació, ja sabem que les que han baixat, al final acabaran pujant una altre vegada. El problema s”ocasiona si baixa just abans de la jubilació, llavors no tindrem tindrem temps d”esperar que torni a pujar.

Que haig de fer? Quan som joves hem de tenir moltes accions, que ens donen molt de beneficis i pocs bons, que no ens donen gaires beneficis, però si seguretat. La millor manera de fer-ho, si partim d”una edat de 45 anys és que cada any traslladem un 5% d”accions a bons i arribar al punt que just el dia abans de jubilar-nos tot ho tinguem a bons i res a accions. Per evitar grans pèrdues cada any tindríem que anar canviant accions a bons fins el dia de la jubilació, i així tindrem una màxim protecció per a garantir la jubilació.

On invertir: Diversificar.

No s”ha d”invertir mai més del 5% de la teva inversió en el mateix actiu. Hi ha gent que guanya diners  invertint en bolsa, però també hi ha gent que ho guanya en loteria.

Referències

 

 

Dominis .cat a partir del dilluns 13 de febrer de 2006, a les 17:00

La Fundació puntCAT anuncia que el períde de llançament del domini .cat començarà  dilluns vinent, 13 de febrer, a les cinc de la tarda. Poques hores mès tard ja es podran utilitzar els primers dominis registrats.

D”acord amb el calendari previst, arriba finalment el moment de l´obertura del registre .cat, el domini de la comunitat lingí¼ística i cultural catalana a Internet. El proper dilluns dia 13, a les cinc de la tarda, la Fundació puntCAT comení§arí  a acceptar les sol·licituds que corresponguin a la fase 1 del períde de llaní§ament. Aquesta fase correspon a les entitats que tenen una especial vocació en la promoció de la llengua i la cultura catalanes: per exemple, Universitats i escoles; mitjans de comunicació i escriptors; clubs esportius i casals catalans; administracions públiques dels territoris de parla catalana o museus, i d´altres.\r\n\r\nPer tal de procedir al registre d´acord amb la fase I cal seguir les segí¼ents passes:\r\n\r\n· Comprovar quin ès el codi corresponent a la categoria per la qual pot entrar a la fase I (el llistat de categories, i els codis corresponents, anomenats ENS, es troben a http://www.domini.cat/fase1.pdf)\r\n\r\n· Triar un registrador autoritzat. Cada registrador oferirí  les seves condicions, serveis i preus (el llistat ès a http://www.domini.cat/registradors.html, i s´anirí  actualitzat a mesura que els diversos registradors completin el procès d´autorització.\r\nEn cap cas pot acceptar puntCAT una sol·licitud directa, que no passi per un registrador autoritzat).\r\n\r\n· Completar el procès de registre, acceptant les condicions del servei del registrador i les pròpies del domini .cat. Aquest procès ès completament en línia i no hi ha cap documentació que calgui fer arribar enlloc.\r\n\r\nProcès d´activació\r\nA partir d´aquí, les sol·licituds arribaran a puntCAT de forma immediata. Cal revisar-les per veure si compleixen les condicions de la fase 1, si les dades són completes, etc. En cas afirmatiu es procedirí  a activar els dominis corresponents. Normalment aquest procès comportarí \r\nunes 48 hores com a molt. A partir de l´activació el domini es podrí  utilitzar per a qualsevol tipus de servei d´Internet: web, correu electrònic, ftp, xat… Cal tenir en compte, però, que la propagació de la informació del domini registrat a travès de la xarxa farí  que, segons\r\non sigui l´usuari, trigui encara unes poques hores (potser cinc o sis) a poder veure el domini en funcionament.\r\n\r\nPer tant, podem dir que els primers dominis s´activaran pocs minuts desprès de les cinc, i seran plenament funcionals (visibles) per als internautes en algun moment entre les 8 del vespre i la mitja nit del mateix dilluns.\r\n\r\nNo tots els dominis s´activaran un cop revisada la sol·licitud. En cas que puntCAT consideri que un domini que nomès correspon parcialment al nom o serveis d´una entitat tè un carí cter poc distintiu, ès a dir, que pot ser tambè sol:licitat per altres entitats de la fase I amb els mateixos drets, podrí , a la seva discreció, deixar el domini pendent d´activació fins el final del períde de llaní§ament i, en cas que diverses entitats de la fase I el sol·licitessin, caldria que totes elles anessin a un procès de mediació.
El 20 de febrer, noves fases de llançament. El dia 20 de febrer, tambè a les 17:00 hores, comení§aran les Fases II i\r\nIII del períde de llançament.

La fase II estí  reservada a les entitats de tot tipus que ja tinguin comunicació en línia (per exemple, un web) en catalí . No caldrí  que obtinguin cap codi de puntCAT, sinó que podran anar directament al registrador indicant l´adreí§a (URL) del web en\r\nqí¼estió.

La fase III estí  reservada a les persones físiques i jurídiques que van donar suport a la campanya pel .cat, i tots ells rebran, durant la propera setmana, un correu amb el seu codi personal per a procedir al registre.\r\n\r\nLa Fundació puntCAT espera que aquest períde de llaní§ament sigui un èxit. Hi ha un fort interès tant per part dels sol·licitants com dels registradors de tot el món (i aquesta precisament ès la raó de comení§ar a les cinc de la tarda, un compromís entre els horaris globals dels registradors). Un cop hagin comení§at les tres fases, puntCAT oferirí  dades sobre el nombre de dominis sol·licitats i efectivament registrats.\r\n\r\nRecordem que el períde de llaní§ament ès una fase prèvia a l´obertura general al públic per la qual tots els nous dominis passen per tal d´evitar els col·lapses i minimitzar els casos de /ciberocupació/. En el cas del .cat, durarí  fins al 21 d´abril, i el registre s´obrirí  al públic en general el dia 23 d´abril.

Barcelona, 11 de febrer del 2006\
CONTACTE: premsa@domini.cat

Mès informació a: http://www.domini.cat http://www.fundació.cat

Breu història de l’Arquitectura Informació

El nom AI (Arquitectura de la Informació) va ser utilitzat per primer cop per R.S. Wurman[1] en 1975.

L’any 1993 degut a la popularitat de la web, l’AI va tenir un ressorgiment important, seguit d’una implantació fulminant a partir de llavors. Són els millors anys per a l’arquitectura de la informació. Es reuneixen professionals d´una gran varietat acadèmica, des de la biblioteconomia fins al disseny industrial passant per IHO (Interacció Humana amb els Ordinadors). Els arquitectes de la informació son requerits per les diferents empreses d´Internet.

Es creen multitud d’empreses especialitzades en l’AI. Podem dir que arriba al màxim exponent en el transcurs de la primera conferencia d’arquitectes de la informació: “Information Architecture 2000″[2], que va tenir lloc a San Diego (Califòrnia) els dies 25,26,27 d´octubre del 2000.

Però tot aquest moviment s’estronca de cop per l’esclat de la bombolla tecnològica en el 2001. A finals de maríç i principis d’abril de 2001 el NASDAQ perd un terç del seu valor, la inversió desapareix per complert. Al ser a dalt de tot va ser la que va patir mès la caiguda.

En el transcurs del anys 2001 i 2002 molts dels arquitectes es van dispersar. Uns van tornar a ocupar els llocs que havien ocupat anteriorment, altres es repartiren les consultores que van poder mantenir-se.

En l’actualitat es mantè el terme d’AI, potser amb mès discreció. Tot i així sembla ser que vol tornar a reeixir ja que es comeníça a trobar informació de conferencies al Regne Unit i Estat Units, en canvi a Espanya no es troben referències d’esdeveniments relacionats amb l´AI.

[1] Pàgina de R.S. Wurman
[2] Information Architecture 2000

Últim examen

Avui he fet l’últim examen d’ETIG (espero), m’he tret un pes de sobre. Han estat 5 anys durs, treballant i estudiant, però ara que he arribat al final em sento molt content.

El dia 1 de febrer es publicaran les notes definitives, espero que el resultat sigui satisfactori. Moltes pràctiques, pacs, proves de validació i examens per a arribar a una fi: obtenir un títol que representen uns coneixements per a poder afrontar el futur amb més seguretat.

Gràcies a tots els companys i companyes, consultors i consultores que ens hem conegut en el transcurs d’aquests anys.

Definició Arquitectura de la Informació

Segons Lou Rosenfeld i Peter Morville en un entrevista que se’ls hi va fer: L´arquitectura de la informació (AI) es refereix al disseny, organització, etiquetat, navegació i sistemes de cerca que ajuden als usuaris a trobar i gestionar la informació de manera efectiva. L´Arquitectura de la Informació s´encarrega de la fonamentació, aní lisis, planificació i estudi de la disposició de los dades contingudes en els sistemes de informació interactius en particular. Tambè segons Lou Rosenfeld i Peter Morville l’AI clarifica la missió y visió del lloc, equilibrant les necessitats del patrocinador i les necessitats de l´ audiència. Determina el contingut i funcionalitat que el lloc va a tenir. Especifica com els usuaris van a trobar la informació al definir la seva organització, navegació, etiquetat i sistemes de cerca. Mapeja com el lloc s´anirí acomodant al canvi creixement en el temps.

Referència