La navegació segura

La navegació segura de Google forma part dels navegadors Google Chrome, Mozilla Firefox i Apple Safari.

1. Què és la pesca (suplantació d’identitat)?

La pesca (suplantació d’identitat) és una estafa popular en la qual algú crea una pàgina web amb aspecte oficial que us demana que proporcioneu els vostres nom d’usuari i contrasenya, o altra informació personal com ara el número de la seguretat social, el número del compte bancari, el número PIN, el número de la targeta de crèdit o el cognom de soltera de la mare o l’aniversari.

En molts casos, rebreu un enllaç a aquesta pàgina de pesca a través d’un correu electrònic que semblarà que vingui d’una adreça aparentment oficial, encara que probablement sigui una falsificació. També podeu acabar accedint a aquestes pàgines a través dels enllaços que trobeu al web o a missatges de MI (missatgeria instantània).

Navegació Segura

2. Com puc saber si una pàgina és falsa?

La millor manera és comprovar els URL de les pàgines per assegurar-vos que estan controlades per la persona que aparentment se n’encarrega. La part més important de l’URL és la que es troba entre “http://” i la barra següent “/”. Si no hi ha barra, comenceu al final de l’URL. Aquesta és la part de l’URL que determina la propietat del lloc. Alguns són dominis populars com, per exemple, “amazon”, “google” i “ebay”:

En alguns casos, els URL són una mica més complexos. Assegureu-vos que comproveu el nom que s’indica immediatament a l’esquerra del domini principal, com ara “.com”, “.net” i “.cat”, entre d’altres.
Per exemple, http://www.google.cat, http://news.google.cat i http://www.google.cat/firefox/ formen part del mateix lloc. No obstant, google.cat.fraudulentdomain.cat/login.html NO en forma part. Tampoc en forma part http://www.g00gle.cat (observeu que en aquest URL, la lletra “o” s’ha canviat pel número “0”).

Consell: com que un URL fals pot assemblar-se molt a un de real, és més segur utilitzar un marcador que hàgiu creat o escriure a mà l’URL a la barra d’ubicació, en lloc de seguir els enllaços des del correu electrònic. Això és important per a qualsevol pàgina on hàgiu sol·licitat l’accés o on hàgiu proporcionat informació privada.

Recursos addicionals: antiphishing.org

3. Com sap Google si una pàgina és falsa?

Utilitzem diverses tècniques per determinar si una pàgina és real, inclosos l’ús d’una llista negra que conté pàgines que han estat identificades com a sospitoses i enganyoses segons la detecció automàtica o els informes dels usuaris. El nostre programari examina el contingut i l’estructura de les pàgines per poder detectar les pàgines potencialment enganyoses. La navegació segura de Google no pot oferir una protecció perfecta, de manera que heu d’estar sempre alerta per detectar els indicis de quan un lloc no és el que sembla ser. Tot i això, la navegació segura de Google us pot ajudar a identificar i a protegir-vos de molts dels llocs dissenyats per enganyar els usuaris.

Continua llegint “La navegació segura”

Breu història de l’Arquitectura Informació

El nom AI (Arquitectura de la Informació) va ser utilitzat per primer cop per R.S. Wurman[1] en 1975.

L’any 1993 degut a la popularitat de la web, l’AI va tenir un ressorgiment important, seguit d’una implantació fulminant a partir de llavors. Són els millors anys per a l’arquitectura de la informació. Es reuneixen professionals d´una gran varietat acadèmica, des de la biblioteconomia fins al disseny industrial passant per IHO (Interacció Humana amb els Ordinadors). Els arquitectes de la informació son requerits per les diferents empreses d´Internet.

Es creen multitud d’empreses especialitzades en l’AI. Podem dir que arriba al màxim exponent en el transcurs de la primera conferencia d’arquitectes de la informació: “Information Architecture 2000″[2], que va tenir lloc a San Diego (Califòrnia) els dies 25,26,27 d´octubre del 2000.

Però tot aquest moviment s’estronca de cop per l’esclat de la bombolla tecnològica en el 2001. A finals de maríç i principis d’abril de 2001 el NASDAQ perd un terç del seu valor, la inversió desapareix per complert. Al ser a dalt de tot va ser la que va patir mès la caiguda.

En el transcurs del anys 2001 i 2002 molts dels arquitectes es van dispersar. Uns van tornar a ocupar els llocs que havien ocupat anteriorment, altres es repartiren les consultores que van poder mantenir-se.

En l’actualitat es mantè el terme d’AI, potser amb mès discreció. Tot i així sembla ser que vol tornar a reeixir ja que es comeníça a trobar informació de conferencies al Regne Unit i Estat Units, en canvi a Espanya no es troben referències d’esdeveniments relacionats amb l´AI.

[1] Pàgina de R.S. Wurman
[2] Information Architecture 2000